WAN

(Wide Area Network - Xarxa d'Àrea Extensa).

Connectada a nivell mundial.
WAN és una xarxa d'ordinadors de gran grandària, capaç de cobrir distàncies des d'uns 100 fins a uns 1000 km, donant el servei a un país o un continent o fins i tot a nivell planetari.

Aquest tipus de xarxa contrasta amb les PA (personal area networks), les LAN (local area networks), les CA (campus area networks) o les MAN (metropolitan area networks), que generalment estan limitades a una cambra, un edifici, un campus o un àrea metropolitana específica respectivament.

Qualsevol xarxa pública és d'aquest tipus.

La seva característica definitòria és que no té límits quant a la seva amplitud.

Existeixen xarxes privades de gran cobertura suportades en estructures físiques que són propietat d'operadors nacionals o internacionals.

La xarxa WAN per exel·lència és Internet, un altre exemple d'aquest tipus de xarxes seria RedIRIS, o qualsevol xarxa en la qual no estiguin en un mateix edifici tots els seus membres (sobre la distància hi ha discussió possible).

Les topologies utilitzades són combinacions de les topologies d'estrella, de malla y d'arbre.

COM ES CONNECTEN LES XARXES LOCALS (LAN) A LES EXTERNES (WAN)
Es poden connectar la red local de dues formes:
-Línia convencional analògica: amb un mòdem (modulador-demodulador) però quan es parla per telèfon no es pot connectar a Internet.
Senyal elèctric=Senyal analògic.

Per transformar les dades digitals des ordinador en senyals elèctriques, es va inventar el mòdem (perquè el telèfon només estava preparat per transformar en senyal elèctrica la veu). És a dir, el mòdem transformava la senyal digital en senyal analògica.
Aquest és un sistema que ja no s'utilitza.
-Línia digital: és molt més ràpida perquè no ha de transformar el senyal de l'ordinador, però encara necessita un adaptador, el router.
RDSI: només àmbits professionals, perquè és molt car, és una red de serveis integrats.
ADSL: ha guanyat molt de terreny perquè és més econòmica i és el més usat perquè usa la línia convencional del telèfon.
Permet utilitzar el telèfon i l'ordinador al mateix temps, això es deu a que usa un splitter (que és un separador, que separa la línia de telèfon de la del ordinador).
L'ADSL es basa en la velocitat (les dades que es reben van molt més ràpides que les dades emeses perquè casi sempre urgeix més la informació que desitges que la que envies).
Recepció ràpida, emissió no tant.
Les velocitats a Espanya:
cable 128 Kbps d'emissió
256 Kbps a 2 Mbps de recepció
cable ONO
ATM:
Cable Mòdem: és que que utilitza ONO (el propi cable fa de mòdem).

INTERNET
La xarxa de totes les xarxes del món.
Per a unir xarxes es necessiten:
-Reds.
-Dispositiu d'encaminament.
Red mundial que utilitza el protocol TCP/IP (família de protocols d'Internet, és una norma i tots els ordinadors connectats a la xarxa l'han d'utilitzar).
El protocol s'utilitza per unificar i que els ordinadors es puguin connectar permetent la transmissió de dades entre rets.

IP protocol o norma d'identificació.
Tenen 4 grups de números del 0 al 255, és el identificador de cada ordinador (exemple: 210.110.80.1).

La IP són 32 Bits(un Bit és la mínima unitat d'informació d'un ordinador) que són 0 o 1, es a dir 32 números (0 i 1) 01101001110001...fins a 32 (a informàtica s'utilitza el sistema binari), els 32 Bits es transformen en 4 bytes.

1byte= 8 bit 32 bits= 8 bytes = 4 nº decimals

32 bits:
10011100.11110100.00100100.10121000
1 byte 1 byte 1 byte 1 byte

Aquests bytes passaràn a ser un nº decimal que oscil·larà entre 0 i 255.

La adreça IP es composa de dues parts:

150.214.191.37 = IP
equival a l'ordinador particular la ret a la que pertany (identificador de xarxa).

La IP numèrica es transforma en un nom (així és més fàcil recordar-lo) anomenat DN(direcció del sistema de noms de domini, la xarxa també es pot dir domini).

Exemple:
172.16.0.1 = IP
bcn.artsgrafiques.org = DNS

bcn= subdomini

artsgrafiques= domini

org= domini d'alt nivell:
-.es: espanya
-.com: ús comercial
-.org: organització
-.net: serveis de ret
-.edu: educació
-.info: informació.

Existeixen IP públiques (web de l'escola)i IP privades.
TCP norma o protocol orientat a la connexió.
Normes de com estan connectats els ordinadors (tots els ordinadors del món).

APPLETALK
Protocol de connexió (molt conegut entre els usuaris d'Apple) per a xarxes locals que usen MAC.
Conjunt de protocols desenvolupats per Apple per a la connexió de xarxes, actualment està en desús als Macintosh en favor de les xarxes TCP/IP.

MAN

(Metropolitan Area Network - Xarxa d'Àrea Metropolitana).

Xarxa d'alta velocitat (banda ampla) que cobreix un àrea geogràfica extensa.

És una evolució del concepte de LAN (xarxa d'àrea local), doncs involucra un àrea molt més gran com pot ser una àrea metropolitana, (dins la mateixa ciutat les diverses xarxes que estan connectades).

Podria ser a nivell regional inclús a nivell estatal mitjançant la interconnexió de diverses reds metrolopitanes.

Proporciona capacitat d'integració de múltiples serveis mitjançant la transmissió de dades, veu i vídeo, sobre mitjans de transmissió tals com fibra òptica i parell trenat de coure a velocitats que van des dels 2 Mbit/s fins a 155 Mbit/s .

LAN

Xarxa d'àrea local. El terme LAN defineix la connexió física i lògica d'ordinadors en un entorn generalment d'oficina, o en una casa.

Utilitza normalment les topologies d'anell, estrella o bus.

El seu objectiu és compartir recursos (com accedir a una mateixa impressora o base de dades) i permet l'intercanvi de fitxers entre els ordinadors que componen la xarxa.

Els servidors són màquines d'alta velocitat que contenen programes i dades que comparteixen tots els usuaris de xarxes.

Les estacions de treball, o clients, són els computadors personals dels usuaris, que realitzen processament autònom i tenen accés als servidors de la xarxa segons es requereixi. Una xarxa pot contenir: servidors, estacions de treball, gateways, bridges (ponts), targetes de xarxa, un mitjà (un medio en castellà) (cablejat o sense fil), concentradors de cablejat, etc.

El programari de control en una LAN és el sistema operatiu de la xarxa com NetWare, UNIX i Appletalk que resideix en el servidor. En cada client resideix una part component del programari i permet que l'aplicació llegeixi i escrigui dades del servidor com si estigués en la màquina local.

La transferència de missatges és administrada per un protocol de transport com IPX, SPX i TCP/IP.

La transmissió física de dades és realitzada pel mètode d'accés (Ethernet, Token Ring, Arcnet etc.) que s'implementa en els adaptadors de la xarxa i que connecten a les màquines.

La via d'accés real de les comunicacions és el cable (parell trenat, cable coaxial, fibra òptica) que interconnecta cada adaptador de xarxa.

Tecnologia utilitzada a les LAN
S'usa Ethernet.

Ethernet és el nom d'una tecnologia de xarxes locals LAN d'ordinadors basada en l'enviament de paquets.

Ethernet va ser estandarditzada com IEEE 802.3 que determina com les màquines de la xarxa envien i reben dades sobre un medi físic compartit que es comporta com un bus lògic, (en arquitectura d'ordinadors, un bus pot connectar lògicament diversos perifèrics o ordinadors sobre el mateix conjunt de cables) independentment de la seva configuració física. Ethernet va ser desenvolupada als anys 70 al Xerox PARC. Actualment Ethernet és l'estàndar més utilitzat en xarxes locals.

La tecnologia Ethernet té una velocitat de 10megabeats/segon.
Altres tipus de LAN usen Token Ring en lloc d'Ethernet.

Abans s'usava en BUS i cable coaxial, ara s'usa en estrella i cables de parells trenats.

Tipos de connexions utilitzades en les LAN

-Cables de coure:
Coaxial:

Reb aquest nom perquè el cable té cercles concèntrics que comparteixen un eix comú.

Parells trenats:

Vuit cables de coure, fns, trenats dos a dos i es trenen novament entre ells (els quatre que resulten).
És el més usat avui.

-Ones de ràdio.

-Ones de llum.

-Fibra òptica.

XARXES

XARXA

Una xarxa és quan dos o més ordinadors estan connectats per a poguer intercanviar informació, recursos...
Per això és necessari:
-Una connexió: Cable: Cable de cobre: parells trenats
coaxial
Sistema inalàmbric: ona tancada WiFi
ones de llum
Fibra òptica: combinació de cable i llum.
-Un ordinador
-Targeta de red
-Programes.

TOPOLOGIA DE XARXA

Topologia=figura, forma
Són les formes que crea una xarxa, en quines formes estan distribuïts els ordinadors.
La topologia fa referència a la forma d'una xarxa. La topologia mostra com els diferents nodes estan connectats entre si, i la forma de com es comuniquen està determinada per la topologia de la xarxa. Les topologies poden ser físiques o lògiques, amb o sense cables:

-Bus
-Estrella
-Anell
-Arbre
-Malla.

Xarxa en Bus:
Tots els ordinadors van units al mateix cable central anomenat bus o backbone, fa uns anys era la més coneguda.

Xarxa en Estrella:

Tots els dispositius estan connectats a un Switch central. Els nodes es comuniquen en la xarxa a través del Switch. És la més utilitzada avui. El Switch és una caixa, abans s'usava el Hub, el Switch és més modern.

Xarxa en Anell:
Tots els dispositius estan connectats a l'altre en un bucle tancat, d'aquesta manera cada dispositiu és connectat directament amb altres dos dispositius, un en cada costat d'aquest.

Xarxa en Arbre:
És una topologia híbrida. Grups de reds en estrella són connectats a un bus o backbone lineal.

Xarxa en Malla:
Per a reds més complicades, és com una doble connexió.
Els dispositius estan connectat en moltes interconnexions redundants entre nodes de la xarxa. En una veritable topologia en malla, cada node té una connexió amb cadascun dels nodes de la xarxa.

TIPUS DE XARXA SEGONS LA SEVA EXTENSIÓ

-LAN (red local)
-MAN (red metropolitana)
-WAN (red de área extensa)
LAN:
(Local Area Network - Xarxa d'Àrea Local).
Xarxa que ocupa un espai petit (en una casa, oficina...) xarxa petita que utilitza normalment les topologies d'anell, estrella o bus.
Interconnexió de computadores i perifèrics per a formar una xarxa dintre d'una empresa o llar, limitada generalment a un edifici. El seu objectiu es poder intercanviar dades i fitxers entre els ordinadors que componen la xarxa.i compartir recursos (com accedir a una mateixa impressora o base de dades) entre els ordinadors que componen la xarxa.
Les estacions de treball, o clients, són els computadors personals dels usuaris, que realitzen processament autònom i tenen accés als servidors de la xarxa segons es requereixi.
Una xarxa pot contenir: servidors, estacions de treball, gateways, bridges (ponts), targetes de xarxa, un mitjà (un medio en castellà) (cablejat o sense fil), concentradors de cablejat, etc. Existeixen diverses solucions de xarxes LAN: ethernet, token ring i arcnet.
Tecnologia utilitzada a les LAN
S'usa Ethernet (forma de comunicar-se i de treballar els ordinadors).
Abans s'usava en BUS i cable coaxial, ara s'usa en estrella i cables de parells trenats.
La tecnologia Ethernet té una velocitat de 10megabeats/segon.
Altres tipus de LAN usen Token Ring en lloc d'Ethernet.

RED

És com es connecta l'ordinador amb els components externs. L'ethernet és clau per a les xarxes és important que sigui com a mínim de 100 GB quan més ràpida sigui la targeta ethernet, millor).
Firewall: filtra tràfic que hi ha a Internet.
Mòdems: abans de tot tenien un. Modificava les entrades d'Internet. Ara casi no tenen.
Targeta AirPort: Els portàtils ha de tenir-la.
Ubicaciones:
Volúmenes: tot allò que hi ha muntat a l'escriptori i que és extern. Dispositiu que té capacitat d'emmagatzemar dades. (memòria USB).

HARWARE

Bus: Sistema de connexió dels discos durs
ATA: (Tipus de Bus) ens diu si té CD o DVD, les especificacions de hardware del CD o DVD.

Alimentación
Audio: Diu quin tipus de targeta de so. Sortida-audio, (altaveu) i Entrada-micro.
Bluetooth: Transmissió de dades inalàmbrica (es pot passar per exemple fotos del mòbil al ordinador).
Diagnóstico: Quan s'ha arrancat l'ordinador des de fora.
Fibre chanel: Fibra òptica.
FireWork: Port de transmissió de dades (endoll) de 400 i 600 és el sistema de connexió que va inventar Apple i és molt segur.
Permet gravar en temps real també amb un disc dur extern amb el SO instal·lat es pot treballar també.
Grabación de discos: Els tipus de discos que es poden gravar.
Tipos de DVD: Pots gravar i editar a l'hora.
Gráficos y pantalla: El open GL és el que treballa amb els gràfics (3D).
Impresoras: Impressores connectades a l'ordinador. Es poden connectar per un port USB directament a l'ordinador o podem estar connectades en xarxa, es poden tenir impressores virtuals.
Memoria: els SIMMs o DIMMs que tenen incrustats (DIMM0/J2, DIMM1/J1).
SCSI paralelo: Dispositiu antic de connexió.
Serial-ATA: És el disc dur. És important saber el dispositiu que es té com es connecta i com passa les dades.
Tarjetas PC Card
Tarjetas PCI
USB: El port de connexió USB. És bo saber si és la versió 2 o 1 o quina és.

VERSIONS DEL MAC OS X

Amb els Mac el processador es feia amb IBM o Motorola i es deia Power PC (fins fa uns anys).
Apple volia processadors força potents i d'un any aquí, ha canviat el processador i usa el d'INTEL. Això ha aportat un canvi en els programes. Així que hi ha un entorn d'emulació. Rosetta per a que corrin els programes amb el processador de Power PC amb el processador d'INTEL.
Per saber el processador i el hardware que tenim, hem d'anar al menú poma, clicar a: Acerca de este Mac:

Mac OS X v10.0 (Cheetah)
Mac OS X v10.1 (Puma)
Mac OS X v10.2 (Jaguar)
Mac OS X v10.3 (Panther)
Mac OS X v10.4 (Tiguer)
Mac OS X v10.5 (Leopard)

Si cliquem a : Más información, s'obre un menú que és el perfil del sistema.

FINDER, DOCK I WIDGETS

Finder: és l'aplicació que gestiona l'escriptori.
Menú Finder
Acerca de Finder- quí l'ha fet
Preferencias- Resorte
Etiquetas
Barra lateral- aquí es poden crear accessos directes arrossegant la carpeta a la barra lateral esquerra.
Dock o barra d'eines: és la barra inferior.
Widgets: petits programes que fan alguna cosa, se solen connectar a internet.
Aquests són els tres programes que s'obren quan engeguem el Mac OS X.

ARQUITECTURA DEL MAC OS X

ARQUITECTURA DEL Mac OS X

L'arquitectura té bàsicament 4 capes:
-La primera és la que engega el nucli, està feta amb el DARWIN, que és el KERNEL del sistema, és només text, no té gràfics (interfície gràfica), per tocar-lo has de ser expert.
-La segona és la que engega els gràfics.
-La tercera és FRAMEWORKS.
-La quarta és AQUA.

Primera capa:
DARWIN:
Nucli del SO.
Memòria protegida i memòria virtual autoasignada.
Multitasca real.
Multiprocés simètric.
Open Source.

Memòria protegida: si l'ordinador falla, no cal reiniciar. La part de memòria que agafa les aplicacions la pots alliberar i els sistema la recupera.

Els ordinadors tenen un disc dur i uns SIMMs de memòria RAM (aquesta és volàtil, perquè no és fixa, si marxés la llum, es perdria, quan es guarda, passa de la RAM al disc dur). La memòria protegida, el que fa és protegir la RAM.

Al Mac és anar al menú poma clicar: Forzar salida (no reinicia ni res).

Memòria virtual: Quan l'ordinador utilitza tota la RAM, crea un fitxer que és la memòria virtual, que estarà al disc dur (Swap).
El problema de la memòria virtual és que és més lenta que la RAM. És una memòria dinàmica. És una memòria temporal.
Sempre haurà d'haver espai reservat al disc dur per a la memòria virtual.

Multitasca real: Més d'una tasca. Les feines de processador es reparteixen i depenent de la que estem fent servir en aquell moment, li donarà més a una que a l'altra.

Multiprocés simètric: Ordinadors amb un millor processador (hi han ordinadors amb més d'un processador, seria per a aquests el m. simètric)
Open Source: Modificable, accessible, gratuït per a qualsevol desenvolupador o programador.

Segona capa:
GRÀFICS:
Hi han gràfics 2D (finestres, quadres de diàleg...), 3D i gràfics multimèdia (els que es mouen, estan animats).

Els gràfics 2D: Fan servir la tecnologia Quartz, és com un motor que ens ensenya els gràfics en pantalla. Un avantatge per a les arts gràfiques és que està basat en PDF (no es pot modificar, només llegir).

Avantatges del PDF:
-Suporta tots els tipus de lletra.
-Suporta transparències (ombres).
-Antialies: difumina els gràfics per a que no es pixel·lin.
-Renderitza en temps real, mostra una imatge en temps real i això fa que sigui molt ràpid (el no haver d'esperar les capes).

Els gràfics en 3D: Necessita Open GL és un motor que funciona amb segons quines targetes gràfiques (la majoria).
Permet veure jocs, fer tractament d'imatges en 3D. Per fer això l'Open GL s'encarrega d'accelerar la t. gràfica.

Segons la t. gràfica l'Open GL va millor o pitjor (seria un problema de harware).
Els gràfics multimèdia: fa servir un software que és el Quick Time (el motor per arrencar els gràfics), és un estàndard d'Apple i està totalment integrat al SO (que ve amb el SO) i mostra arxius de so, música, imatge en moviment, arxius que tenen interactivitat...

Tercera capa:
FRAMEWORKS:
Les eines que fa servir DARWIN per arrencar les aplicacions.
(Quan s'engega l'ordinador lo primer que s'inicia és el Finder, s'engega el Cocoa).

Engega 4 aplicacions:
Classic
Carbon
Cocoa
Java

Per últim, fa servir l'AQUA.

Quarta capa:
AQUA:
És la interfície d'usuari (ve de fàbrica). Està basat en la facilitat d'ús dels sistemes 9 o anterior i els seus principals elements són:
Finder
Dock o barra d'eines
Widgets.

SISTEMES INFORMÀTICS

SISTEMES INFORMÀTICS UTILITZATS A LES ARTS GRÀFIQUES

Història del MAC. Sistemes Operatius anteriors:

Apple va ser el primer que va fer una interfície gràfica (són les icones, abans no havien icones).

Als 80's hi havia el Mac OS 7, les actualitzacions del sistema 7.1, 7.2, 7.3... 7.9 eren gratuïtes però no quan passaven al segënt número Mac OS 8.
Les actualitzacions del Mac OS X, sobrescriu, no posa 'parches' ni tapa com el PC.

El Mac OS X és uns sitema nou, no és una actualització. És un sistema basat en UNIX.

UNIX és un sistema operatiu. Va ser el primer sistema operatiu (SO). És multi-usuari i té molts variants, per exemple, LINUX està basat en l'UNIX (s'usen els mateixos comandaments de teclat a Mac, LINUX...).

UNIX al principi era molt potent (continua sent-ho) però era complicat d'usar.
El Mac OS X és potent i fàcil d'usar, molt intuïtiu.

El sistema UNIX és molt fiable (vol dir que no es penja) si alguna cosa no funciona es tanca l'aplicació però no s'ha de reiniciar.

Com van implementar UNIX en OS X?
Van agafar la distribució BSE (la Universitat de Berkley) és open source.

Per poder fer programes am Mac OS X hi han unes llibreries anomenades API d'aquesta manera amb una API un programa creat per a Mac OS X podia córrer amb OS 9.

Amb la API Classic, els programes de OS X podien córrer amb OS 9.
Amb la API Carbon era compatible OS 9 i OS X (Freehand).
Amb la API Cocoa només es compatible per OS X.

A part d'això, hi han aplicacions que es poden fer servir amb qualsevol sistema operatiu (Windows, Mac, LINUX...).

Exemple:
Amb la API Java (de Sun Microsistems) diàlegs de programació propis.
Amb la API UNIX BSD únicament per a màquines que tinguin instal·lat UNIX BSD, exemple: Mac, l'Open Office és una aplicació feta amb UNIX BSD i només funcionarà amb ordinadors que el tinguin (LINUX, Mac...).